diumenge, 1 de juliol del 2012
Recull de premsa :: Entrevista a Dèria.cat
Publicada el 12 d'abril de 2010 en motiu de la publicació de 'El rus'(AlRevés, 2010). Redactor: Diego Giménez
"Escriure em va salvar la pell"
Com surgeix El Rus?
La idea germinal de la novel·La apareix en una nit d'insomni després de passar una bona temporada sense escriure una sola lína. Em van venir al cap multitud d'imatges sobre un escriptor d'èxit que, de sobte, es veu condemnat a l'ostracisme.
Ottis Redding, Lou Reed, Ramones, Yul Brinner, Ray Bradbury, Kafka i tants altres referents es poden trobar a la novel·la. Es pot considerar una obra POP?
Tots aquests referents formen part del meu bagatge i aquest bagatge sempre ha estat proper a la cultura pop. Entenc pop com una manera de fer art propera a la gent, entenedora, evocadora i que no busca l'elitisme. En la novel·la, però, aquests referents no són un mitjà en sí mateix, sino un instrument que acompanya les peripècies dels personatges.
Com va ser el procés de gestació?
Va ser un procés molt immediat, d'anar vomitant pàgines mentre em deixava endur per la inèrcia del personatge d'El rus. M'ho vaig passar molt bé escrivint aquesta història.
L'humor és un altre elemtn important en la novel·la. És el punt necessari per des-dramatitzar?
L'humor sempre apareix d'una manera o altra en la meva obra. En aquesta cas era orgànic a la idiosincràcia del personatge, acostant-se a registres d'humor negre, corrossio i sarcàstic. ës una manera d'anivellar el patiment del personatge i d'enriure-se'n d'ell i de tot plegat. De totes maneres no vaig buscar aquest humor, sino que va apareixent automàticament en el procés d'escriptura.
"Fa falta sacsejar les consciències i subvertir l'estat de les coses dient les coses pel seu nom i sent sincers amb la manera de pensar de cadascú."
El personatge comença el seu periple personal al ser políticament incorrecte al programa de la Terribas. Creus que la societat és massa correcte en aquest sentit?
Crec que hi ha una tendència a autocensurar-se els pensaments i això és molt perniciós perquè tot es va uniformitzant i es tendeix a un pensament únic. Fa falta sacsejar les consciències i subvertir l'estat de les coses dient les coses pel seu nom i sent sincers amb la manera de pensar de cadascú.
Què ens vols senyalar amb aquest personatge despistat, perdut, melodramàtic i egoncèntric?
Volia expressar com el procés de ressurrecció d'algú que ho havia estat tot i que de cop i volta passa al no res. Em vaig posar al cap d'aquesta persona i vaig imaginar la ràbia i la desesperació que tot plegat comporta. La personalitat del protagonista es va anar construïnt durant el procés d'escriptura per acabar retratant un personatge tan odiós com alhora fascinant i humà. El que hi ha per sobre de tot, per això, és algú que és del tot honest i franc en relació als seus defectes i les seves virtuds.
Entrant en la tv faceta com a escriptor, com es passa de la Història a la literatura?
No ha exercit mai d'historiador, el meu pas per aquella carrera va ser una simple prolongació de l'adolescència. La Història, però, sempre m'ha fascinat des del punt de vista de veure els processos socials i la transformació que ha passat la humanitat durant el temps. M'interessaven les revolucions, els canvis socials i l'antropologia i m'imaginava el que deurien significar per les persones que ho vivien. Potseren això hi ha una fina connexió amb el fet d'escriure històries de ficció. Però no volia ser professor de secundària, catedràtic o investigador. Així doncs, quan vaig acabar la carrera i vaig començar a rebre classes d'escriptura creativa, vaig veure clar el què volia fer de veritat.
En aquest sentit, com i quan vas saber que et volies dedicar a l'escriptura?
A l'escola i a l'institut ja m'agradava escriure petits contes. Quan vaig acabar el batxillerat volia dedicar-me a escriure però no sabia per on havia de començar. Vaig anar a parar a la universitat i durant els anys de carrera me'n vaig olbidar, però en acabar la meva etapa formativa vaig veure que la vocació tornava a trucar les portes. Es pot dir que escriure em va salvar la pell perquè després d'acabar la universitat vaig anar molt perdut.
Apareix en primer lloc la idea central i li dono unes quantes voltes. Escrc petites sinopsis i a partir d'aquí construeixo una escaleta que posteriorment es va modificant. En el cas d'El Rus, però, l'escriptura va ser molt més automàtica i només vaig recòrrer a l'esquema cap a la part final del llibre.
Si aquest algú veu que això li surt de dins, no ha de renunciar-hi mai a pesar del que li digui la resta de la humanitat.
Què recomanaries a algú que comença o que vol dedicar-se a l'escriptura?
Diverses coses. En primer lloc, que tingui paciència i que no defalleixi mai en seguir escrivint. Si aquest algú veu que això li surt de dins, no ha de renunciar-hi mai a pesar del que li digui la resta de la humanitat. Després rebre consell o ajuda o classes de gent de l'ofici, en el meu cas, ha resultat força útil també, ja que, en tot cas, quan es comença s'ha de ser humil i sabedor que hi ha persones amb més experiènciaque et poden ensenyar molts aspectes de l'ofici. Però el més important és que sempre s'ha de ser fidel a la manera personal de veure el món i a la pròpia intuïció.
Diego Giménez, diego@edicat.cat
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Que es cremin els cossos
Que es cremin els cossos. Editorial Alrevés, Barcelona 2011
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada